16
Oct
24
El responsable d’estratègia electrònica del Servei Català de la Salut, Jordi Piera, ofereix una conferència en el marc dels actes del 50è aniversari
Catalunya va ser capdavantera, fins i tot en l’àmbit internacional, posant en marxa, fa més de 30 anys, les històries clíniques electròniques. També disposa, des de fa temps, d’identificadors únics de pacients, d’un sistema de preinscripció electrònica de medicaments a través de les farmàcies i d’innovacions, com La meva Salut o l’eConsulta, que faciliten l’accés dels ciutadans als serveis assistencials. Tot i això, la plataforma de Salut Digital de Catalunya sembla que encara té un llarg camí per recórrer a l’hora d’esprémer el seu potencial.
El director de l’Oficina d’Estratègia de Salut Digital del Servei Català de la Salut, Jordi Piera, va fer inventari, dijous passat, 10 d’octubre, de les fites i de les mancances en aquest àmbit al llarg d’una conferència, pronunciada al campus de Sant Cugat, en el marc dels actes del 50è aniversari de la creació de les Escoles Universitàries Gimbernat.
La qualitat de la informació
Piera va fer èmfasi en els problemes de qualitat de la informació que s’emmagatzema en les històriques clíniques i, especialment, en què tenen una “interoperabilitat limitada” perquè encara no hem estat capaços de trobar “un llenguatge comú per representar el coneixement que tenim en matèria de salut en el pla tècnic”. “Les dades s’han de poder representar de la mateixa manera a tot arreu” perquè puguin ser intel·ligibles, va fer notar Piera, i, per aconseguir-ho, cal que les companyies propietàries dels sistemes d’històries clíniques es posin d’acord, va afegir.
Estàndards de dades
Per al responsable de l’Oficina d’Estratègia de Salut Digital la feina de buscar estàndards de dades de coneixement clínic ha de recaure en equips multidisciplinaris, on hi hagi tecnòlegs i professionals de la salut, dos àmbits que estan condemnats a entendre’s en la societat actual.
