03
Oct
24
Tres alcaldesses de la ciutat presents a la commemoració de la creació de les Escoles Gimbernat
L’Auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet va acollir el dissabte 28 de setembre el primer dels actes de la celebració del 50è aniversari de la creació de les Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà, adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universidad de Cantabria.
El centre ha escollit la ciutat on el 1974 un grup de metges amb vocació de servir a la societat, encapçalats pel pediatre Josep Maria Sala i Xampeny, van posar en marxa els estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) --l’embrió de la diplomatura d’Infermeria que vindria tres anys després--, per inaugurar la commemoració de l’efemèride.
Aquella oferta formativa inicial es va enriquir, el 1985, amb la diplomatura de Fisioteràpia, la primera que s’impartia a Catalunya i la segona a tot Espanya. El 1990 van arribar els estudis d’Informàtica, i, més endavant, els cicles formatius d’FP.
El creixement de les Escoles Universitàries Gimbernat va provocar, el 1995, el trasllat del centre al nou campus de Sant Cugat del Vallès. El 2004 es va obrir un campus a Torrelavega, la segona ciutat més gran de Cantàbria després de la capital, Santander.
La taula presidencial
El primer dels actes previstos al llarg del curs acadèmic va reunir a tres alcaldesses de Santa Coloma, Manuela de Madre (1991- 2002), Núria Parlon (2009-2014) i Mireia González, que va accedir a l’alcaldia aquest mes d’agost.
El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente; el delegat del rector de la Universidad de Cantabria per al campus de Torrelavega, Julio Manuel de Luís; l’alcalde d’aquesta última població, Javier López, i la regidora d’Educació i Universitats de Sant Cugat, Maria Carme Ardid, van acompanyar a les alcaldesses en la taula presidencial de l’acte, on també es van asseure el president de la Fundació Privada Escoles Universitàries Gimbernat, Emilio Luque, i d’un dels professors històrics del centre, Antoni Fogué.
La ciutat on es va “sembrar la llavor”
L'actual alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, va rememorar que va ser en aquesta ciutat on es “va sembrar la llavor” d’allò que avui és un projecte consolidat, un centre universitari amb dos campus, que aquest curs compta amb 2.700 alumnes, 300 professors i mig centenar de treballadors d’administració i serveis.
De Madre, que va viure els primers temps de Gimbernat com a regidora de Serveis Socials (1979-1991), va assegurar que l’aparició de l’escola va ser rebuda com “un regal”. “Per a Santa Coloma, situada a l’extraradi, que vingués gent de fora a estudiar resultava una cosa extraordinària”.
Parlon també es va referir a aquella primera època dient que les Escoles Universitàries Gimbernat “van creure en la ciutat” i que l’aliança amb el municipi va permetre oferir “oportunitats formatives a les dones”.
“La banda dels pediatres conscienciats”
El president de la Fundació Privada Escoles Universitàries Gimbernat, Emilio Luque, va voler recordar que l’escola va néixer gràcies a “la concurrència de dos factors: la necessitat de superar el dèficit de formació sanitària existent i l’existència d’un grup de metges que desitjaven oferir un servei social”, una “banda (organitzada) de pediatres conscienciats”, els va categoritzar. D’aquest nucli formaven part, a més de Sala, els doctors Agustí Ferrer, Carles Viñas i Anselm Barbeta.
Les vídues dels dos últims, Àngels Fuster i Marisa Gallart, respectivament, van rebre un record commemoratiu: un corpori massís en miniatura que reprodueix el logo dissenyat amb motiu del 50è aniversari.
Luque va subratllar que el doctor Sala, a finals dels anys 80, quan es van posar els fonaments per impartir la diplomatura d’Informàtica de Gestió, ja va “intuir la connexió entre els estudis de salut i la informàtica”.
La petjada càntabra
L'alcalde de Torrelavega, Javier López, va fer al.lusió a la petjada que les Escoles Universitàries Gimbernat han deixat a la ciutat. López considera que el centre ha estat, des de la seva implantació a Cantàbria ara fa gairebé 20 anys, “un motor econòmic per al municipi, a més d’haver contribuït a consolidar la configuració del campus”.
La regidora d’Educació i Universitats de Sant Cugat del Vallès, Maria Carme Ardid, es va referir a l’aportació de Gimbernat en termes semblants, assegurant que el campus havia contribuït a la consolidació del municipi del Vallès com a ciutat de referència en l’àmbit universitari.
Una oferta acadèmica de qualitat
La intervenció del rector de la UAB, Javier Lafuente, es va centrar en la qualitat de l’oferta formativa de Gimbernat, emfatitzant que “és garantia d’un nivell d’exigència contrastat”, un aspecte avalat pel compliment de les condicions d’acreditació dels estudis, pel qual vetlla la universitat. Lafuente també va fer notar que el centre té una edat semblant a la de la universitat catalana a la qual està adscrit (la UAB va néixer el 1968).
En el seu torn, el delegat del rector de la Universidad de Cantabria, Julio Manuel de Luís, va destacar la “sòlida relació” que s’havia establert entre el centre adscrit i la universitat des de l’arribada a la comunitat.
El relat cronològic
En la primera part de l’acte, el doctor Miquel Colomer va sintetitzar “la història d’èxit” de les Escoles Universitàries Gimbernat amb un relat cronològic en què va reviure les fites assolides al llarg de cinc dècades.
Entre l’inici de les classes en uns espais de les monges Dominiques, que aviat es van quedar petits i van forçar el trasllat al recinte de la Clínica Mental de Torribera, fins a la inauguració del campus de Sant Cugat, Colomer va fer inventari dels fets que han acabat sent més determinants, com l’impacte que va tenir la professionalització de la gestió, amb la incorporació, a la dècada dels 80, de l’actual director gerent, David Ventura.
Abans de l’acte, els docents del centre i el personal d’administració i serveis van tenir oportunitat de fer un recorregut pel recinte de Torribera que va veure néixer el centre que ara compleix mig segle.
