El dispositiu, que va ser creat en quatre mesos amb assessorament en fisioteràpia, biomecànica i fisiologia articular, consta de tres parts: l'esquelet del braç robòtic, el control d’operacions i la font d’energia. Tal com apunta el cap del projecte, Misael Angeles Montiel, "no busca reemplaçar al fisioterapeuta sinó fer més eficient el seu temps i garantir una rehabilitació 100 per cent precisa per al pacient".

L'eix central de l'esquelet està pensat per alinear-se amb el còndil i tròclea humerals del braç i així oferir un suport màxim en els moviments de recuperació. Aquest està fet amb peces d'acrílic recobertes amb exteriors de fibra de vidre dissenyats per Fátima Sandoval Vargas, alumna de la carrera de Llicenciat en Disseny Industrial (LDI), i compta amb bandes ajustables a la part lateral per adaptar-se a la mida de cada braç.

El controlador és programat per un fisioterapeuta per a determinar la velocitat, graus de flexió i nombre de repeticions i sèries que s'efectuaran. A més, per tal d’evitar de fer mal al pacient, compta amb un sistema d'apagada automàtica en cas de detectar una resistència anormal. "El propòsit d'aquest disseny no és forçar al pacient sinó generar una mobilització passiva que ajudi a una recuperació més ràpida", indica Ángeles Montiel.

Actualment, el braç robòtic està sent provat al Centre Mexicà Universitari de Ciències i Humanitats i més endavant serà incorporat a les rutines de rehabilitació. "Aquest tipus de teràpia passiva també pot ser molt útil per a pacients espásticos i aquells que pateixen d'afliccions cervell vasculars perquè els seus músculs s'han de mobilitzar per evitar que s'atrofiïn", afirmava Marco Antonio Cubillo León, Director del Centre Mexicà Universitari de Ciències i Humanitats.

Més informació a: http://www.itesm.mx/wps/wcm/connect/snc/portal+informativo/por+tema/investigacion/brazoroboticorehabilitacion%287jun12%29

Categories

Etiquetes